Procés:
Resultat final:
Justificació:
El monograma que jo he realitzat
està composat per la lletra M de Mariona i S de Sorrosal. Desprès d’haver fet
uns quants esbossos, vaig trobar el que m’agradava i em representava més. Les
dues lletres tenen una tipografia diferent. La M es pot visualitzar de manera
més recta, més rígida i estable, mentre que la S penja de la M, amb una
sensació de dinamisme e inestabilitat. El monograma en general és senzill amb
unes línies clares i definides.
Aquest monograma és una bona manera
de representar-me ja que sóc una persona estable i responsable. Que quan té
obligacions sempre intenta complir-les el màxim de bé possibles. Sóc
perfeccionista i ferma quan tinc un ideal o una opinió molt clara. Tot això ho
podem veure amb la lletra M.
Però a més amés, sóc una persona
alegre que es deixa portar pel que sent, sóc una persona que sempre li dona
voltes al cap a les coses que no em surten bé. Sóc una persona extravertida. No
tinc por a ser jo mateixa. Això es transmet a la S.
Com a conjunt, la S penja de la M ja que sempre van lligades. Sempre tinc en compte les meves dues maneres de ser per poder fer les coses com calen, però sent feliç.
Com a conjunt, la S penja de la M ja que sempre van lligades. Sempre tinc en compte les meves dues maneres de ser per poder fer les coses com calen, però sent feliç.
En quant als colors que he escollit
han sigut rosa i gris. Penso que el rosa és el color que més em representa, sí,
perquè sóc cursi, perquè estic enamorada de l’amor (de tots els tipus), i
perquè és un color alegre. Però per contrastar he escollit el gris ja que
moltes vegades sóc pessimista en quant al futur, em costa de visualitzar que
les coses poden sortir bé. Però com amb les lletres, amb la combinació
d’aquests dos colors, puc trobar el punt equivalent.








